comprar

TIRAR

comprar

Documental que analitza com les grans empreses posen data de caducitat als seus productes per tal d’augmentr la venda:

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20110109/comprar-tirar-comprar/983391.shtml

I la pel·lícula The Man in The White Suit

Un poquet de Rowan atkinson, Stephen Fry i Hugh Laurie:

http://www.youtube.com/watch?v=tUoBw3ajjyM&feature=player_embedded (Mistery)

http://www.youtube.com/watch#!v=e4VUQTLznwU&feature=related (conte electoral)

http://www.youtube.com/watch#!v=7bjfsaeVht0&feature=related (és difícil ser Papa)

Visca el pluralisme!!!

http://www.youtube.com/watch#!v=MItMYq1-rus&feature=related

i una totalà!! Segur que pel pinganillo la moderadora no fa més que senti: Talla’l! TAAALLAAA’L!

http://www.youtube.com/watch#!v=sqMMfWKb7uc&feature=related

http://www.youtube.com/watch#!v=8j1rztFF8mM&feature=related

Però què fàcil sembla amb esta dona!

(I açò?????)

Algunes cosetes per al dvd

Historia de la Fotografia (1 de 6)

Un porquet d’info

Per al taller

Càmera estenopèica

Ací la versió impossible

Amb caixeta de mistos: posar el carret, fer la foto,

Imatges:

Fotomicrografia

Aquest home és genial, simplement BENIAAAAL!

1.

– Experiments visuals, no narratològics, amb el cinema. Exemples:

Marcel Duchamp – Anemic Cinema

Ballet mecanique (1924) Fernand Leger – Part 1

Le Retour A La Raison by Man Ray 1923

Hans Richter – Rhytmus 21

– Alternatives a Hollywood, com ara The Vagabond, de Chaplin.

– Textos:

Der Sandmann, de Hoffmann amb explicacions. Una traducció en espanyol ací; es pot comparar perfectament l’original en alemnay i una traducció en anglés).

Lo siniestro, de Freud

Los elixires del diablo

2.

El Gabinete del doctor Caligari

No ve a cuento, però resulta que Bob Kane va basar la imatge del primer Joker en el sinistre rostre de Conrad Veidt en The Man Who Laughs (1928) 1/11

Escena racista eliminada de Fantasia

De l’article http://www.divinecaroline.com/22317/85622-caught-film–racist-ghosts-disney-s#1

Lloro ballant Queen

Bisuteria

Brett Domino . A banda dels vídeos, es presenta en http://www.brettdomino.com/

Un treballet de Cecil M. Hepworth i Percy Stow

Alice in Wonderland (1903)

Alice’s Wonderland B&W Silent Laugh-O-gram Film 1923 animated film that is part live action by Walt Disney. Alice is played by a young actress named Virginia Davis

I esta és altra Alice waltdisneyera; una curiositat del que seria tecnologia punta en efectes especials:

Walt Disney – 1924 – Alice and the Dog Catcher This was Walt Disney’s sixth Alice cartoon, released first on July 1st, 1924

Alice the Toreador Açò sí és maltracte animal. This was Walt Disney’s thirteenth Alice cartoon, released first on January 15th, 1925

Ja sé, hauria d’estar fent faena…

Però mira què he trobat!

Opening flower-power

¡Y que vivan los tonos pastel!

Algunes de les pel·lis que hauria de tornar a veure abans de dilluns

Lumière: L’Arrivée d’un train à La Ciotat (1895)

Lumière Brothers – The Serpentine Dance (c.1899)

Lumiere, Le Jardinier (l’Arroseur arrosé)

“Demolition Of A Wall” (1896)

………………………………………………………………………………

Viaje a la Luna, de Georges Méliès (1902)

Georges Meliés– Le Locataire Diabolique M’ENCAAAAAAAANTA!

Georges Méliès – Barbe bleu/Bluebeard (1901)

……………………………………………………………………………….

Porter

Jack and the Beenstalk (Edwin S. Porter, 1902)

The Great Train Robbery 1903

Life of an American Fireman 1903

Coney Island, Luna Park by Night (excerpt) 1905 Released June 29, 1905 Edison Manufacturing Co. Directed by Edwin S. Porter An excerpt from the four minute short ”Coney Island By Night.” ‘

……………………………………………………………………………….

Griffith

DW GRIFFITH’S THE LONELY VILLA 1909 Comparar amb — Merde, no la trove; el retorn a casa de Griffith, model per a tots els retorns, fins a Clint Eastwood.

DW GRIFFITH MUSKETEERS OF PIG ALLEY 1912 LILLIAN GISH El primeríssim pla quan estan al carreró és fantàstic. Em posa els pèls de punta… (aprox. 12:58)

Detall: Griffith mou la càmera, no com Méliès, que apropava o allunyava els actors.

Birth of a Nation by DW Griffith – Trailer (1915) Menos mal que la tinc en DVD, perquè veure-la en líea ha de ser una tortura xinesa (i no m’imagine Intollerance…).

DW GRIFFITH INTOLERANCE PART 1

No podia faltar la Lilian Gish

……………………………………………………………………………….

–Altres–

High Noon Intro (Fred Zinnemann, 1952) o com canviar-li el títol a una peli fins fer evident el desenllaç: Solo ante el peligro

Rio Bravo (1959, Howard Hawks)

……………………………………………………………………………….

John Wayne. Ai, no, John Ford

Recorda: en cinema, simpatia no és empatia, ni identificació és assimilació.

STAGECOACH (1939) —Fantàstica!

Maureen O’Hara – How Green Was My Valley (Trailer) (crec que Romy84800 té una obsessió…) No he trobat la peli sencera. Imprescindible: va desbancar Ciutadà Kane el 1941. [Qué verde era mi valle (John Ford)]

“Trilogia” del 7 d Cavalleria.

1948 Fort Apache (sencera; oio, quin cabuderio…)

1949 She wore a yellow ribbon

1950 Rio Grande

I un parellet més:

1956. The searchers.- S’ha d’admetre  que la traducció a l’espanyol Centauros del desierto mooola. El millor: l’escena final Pero quina peneeeeta! I qui coi tanca la porta? (of course, l’autor implícit; un poquet cruel, no?) I alerta l’homenatge a Harry Carey. Tralier i una escena fantàstica.

The man who shot Liberty Valance (1962)

(fragment 10/12, minut 2:09)

– Doc!

– Whisky, quick! -li donen la botella d’alcohol. El doctor no aparta la mirada de Liberty Valance, que jau a terra, ferit de bala. Pren l’ampolla mentre tots miren, expenctants i nerviosos. Fa un glop llarg, es seca la boca amb la mà, tapa l’ampolla i la torna. D’una puntada gira el cos per a veure-li la cara, i  en 2 segons determina:

– Dead -. I torna a posar-se el cigarro a la boca.

……………………………………………………………………………..

Hitchcock (este senyor)

Meeeeeeeerde, l’han llevada de Series Yonkis!!!!!!!!!!!!!! Ja no està Alfred Hitchcock Presents

– El caso de Mr Perlham (1955)

1958 Vertigo (Vertigo *Part 1*)

1960 Psicosis

1971 Frenzy (fragment)

I era inevitable que…
————-

Fragment de Pushing Daisies——vs——Fragment de Vertigo

……………………………………………………………………………..

Imitation of Life

Ací es pot veure l’evolució del MRI, en les diferències entreles versions de

– 1934 (John M. Stahl) -. Imitation of Life 1934 pt1

– 1959 (Douglas Sirk ) -. Imitation Of Life Part 1/13

Ací els crèdits (a la Marquesa del Potet li va pegar fort…)
……………………………………………………………………………..

Citizen Kane (1941)

No sé si creure’m que Welles es tragara 30 vegades la Diligència per a veure com es feia una bona pel·li quan li van oferir el xec en blanc. D’acord, em xifla, però… 1. Citizen Kane (1941)

……………………………………………………………………………..

Renoir

Joooo, les hauria d’haver vistes totes, i només he vist La Règle du Jeu (4 vegades). Ai, Octave, pobre Octave. Sense el teu sacrifici el final no seria la meitat d’interessant…

1934 Toni

1935 Le crime de Monsieur Lange

1936 Une Partie de campagne (migmetratge) Une Partie de Campagne, 1936, by Jean Renoir

1937 La grande Illusion .- Ésta la veuré sí o sí; els fragments són una passada. Ací Renoi en parla un poquet

1938 La bète humanine

1939 La règle du jeu Rules of the Game 1939 – Jean Renoir Part 1

………………………………………………………………………………

El prof se dedica a comentar l’homantge que El curioso caso de Benjamin Button fa de tota la història del cinema. Caldria mirar-se McClain, Mark Twain i Jardiel Poncela.

webs que em poden servir:

http://pasionsilente.blogspot.com/

He tornat a veure la pel·li (per tercera vegada). Necessitava escoltar la versió jazz.

Inici de la pel·li en VO

Versió bailabile

Pensament Profund em recorda Les esferes sonores de Magritte, no sé…

(Fragment de la pel·li/d’un dels llibres)

– Molt bé- digué Pensament Profund -. La Resposta a la Gran Pregunta…
– Sí…!
– …de la Vida, de l’Univers i de Tot… – digué Pensament Profund…
– Sí…!
– …és… – digué Pensament Profund, tot fent una pausa.
– Sí!
– …és…
– Sí…?!!!
– …quaranta-dos.

♡

Alguns clips:

Don’t Panic

El principi de la sèrie original (So long!)

Una mostra de la sèrie original amb definició enciclopèdica.

Definició d’univers

I no podia faltar una aparició divina.

Vaig conéixer aquesta creadora amb la seua adaptació del poema de Yeats Stolen Child.

Però preferisc el relat de The Dumb Man. He de buscar més obres de l’escriptor.

Pel que fa al treball conceptual, crec que Lainy es supera en Push.

Ací deixe el poema, per als dies tontos en què no sabem bé a qui agrair esta broma pesada

Stolen Child

WHERE dips the rocky highland
Of Sleuth Wood in the lake,
There lies a leafy island
Where flapping herons wake
The drowsy water rats;

There we’ve hid our faery vats,
Full of berrys
And of reddest stolen cherries.
Come away, O human child!
To the waters and the wild
With a faery, hand in hand,
For the world’s more full of weeping than you can understand.

Where the wave of moonlight glosses

The dim gray sands with light,
Far off by furthest Rosses
We foot it all the night,
Weaving olden dances
Mingling hands and mingling glances
Till the moon has taken flight;
To and fro we leap
And chase the frothy bubbles,
While the world is full of troubles

And anxious in its sleep.
Come away, O human child!
To the waters and the wild
With a faery, hand in hand,
For the world’s more full of weeping than you can understand.

Where the wandering water gushes
From the hills above Glen-Car,
In pools among the rushes

That scare could bathe a star,
We seek for slumbering trout
And whispering in their ears
Give them unquiet dreams;
Leaning softly out
From ferns that drop their tears
Over the young streams.
Come away, O human child!
To the waters and the wild

With a faery, hand in hand,
For the world’s more full of weeping than you can understand.

Away with us he’s going,
The solemn-eyed:
He’ll hear no more the lowing
Of the calves on the warm hillside
Or the kettle on the hob
Sing peace into his breast,

Or see the brown mice bob
Round and round the oatmeal chest.
For he comes, the human child,
To the waters and the wild
With a faery, hand in hand,
For the world’s more full of weeping than he can understand.

Però què animals! Em pensava que era alguna parida youtubera independent, però sembla que és un vídeo publicitari de Cleveland! Toma decoro y respeto! Q bo; quan el vam veure (ja fa tres setmanaes) ens moríem de riure…

Ne són dos, alerta els comentaris

Versió light

Versió animal

Missatge a Dani.

Si algun dia tinguera webs d dir-li, clar…

La millor interpretació que he vist fins ara d’Olympia, o com a mínim la més interessant: Rita Streich fa màgia, però la posada en escena de Natalie Dessay… Quin tip de riure, i quina perfecció! Quina perfecció! Fantàstica! Açò és el que cal, menys poreta i més interpretació.