Què bé ho fa esta xica; a més de simpàtica, té una veu…!

Pròximament farà el solo en l’estrena al Palau de Las siete trompetas del Apocalipsis adaptada per a banda. Ja la vam estrenar amb orquestra l’any passat i el compositor l’ha fitxada per a futurs projectes (com ara la banda sonora d’un film).

Algunes llistes que cal treballar

Pel·lícules:

Amélie

Big Fish

Cyrano de Bergerac

Freaks

Hair

Love Actually

Milagro en Milán

Monsieur Verdoux

Singin’ in the rain

To be or not to be

El verano de Kikujiro

El viaje de Chihiro

—

Altres: C.R.A.Z.Y., La diligencia, Eva al desnudo, Fellini 8 1/2, El festín de Babette, Finis Terrae, La gran evasión, Hero; tot el que feu Méliès; Priscila, reina del desierto; Rocco y sus hermanos, Wilbur se quiere suicidar, Zelig,

Canino, Estómago, I married a witch

Sèries:

Pushing Daisies

Literatura:

Cyrano De Bergerac

Frankenstein

Jane Austen (ai…)

La vida es sueño

The picture of Dorians Gray; Oscar Wilde en general

Còmic:

13, Rue del Percebe

Astérix

Dragon Half

La espada del inmortal

Furuba

Gals!

Mafalda, i Quino en general

Nodame Cantabile

Paradise Kiss

Persépolis

Quick et Flupke

Rurouni Kenshin (per nostàlgia, més que res)

Tokyo Babylon

Zits

Com a curiositat, segells de còmics

Pintura:

Modigliani

Velázquez

Salvem Mallorca

GH

Arguiñano

Gràcies a la Marquesa del  Potet he descobert la història de la cançó Mack the Knife. Ahí queden tres versions ben diferents, des dels orígens tal i com la va incorporar Bertol Brecht a la seua obra, fins a un estil swing-esmoquin que ja han imitat tants com Sinatra, Buffett…  i fa uns anys la van recuperar Robbie Williams i el Buble. Recentment s’ha escoltat una mena d’homenatge a la Gala dels Goya.

La primera

Súper Armstrong

Bobby Darin (un xic passaet, però supose que tenia una classe que s’envolava).

Moltes de les que montarem estan ací:

FREE POPULAR PIANO SHEET

Ja sé, hauria d’estar fent faena…

Però mira què he trobat!

Opening flower-power

¡Y que vivan los tonos pastel!

He tornat a veure la pel·li (per tercera vegada). Necessitava escoltar la versió jazz.

Inici de la pel·li en VO

Versió bailabile

Pensament Profund em recorda Les esferes sonores de Magritte, no sé…

(Fragment de la pel·li/d’un dels llibres)

– Molt bé- digué Pensament Profund -. La Resposta a la Gran Pregunta…
– Sí…!
– …de la Vida, de l’Univers i de Tot… – digué Pensament Profund…
– Sí…!
– …és… – digué Pensament Profund, tot fent una pausa.
– Sí!
– …és…
– Sí…?!!!
– …quaranta-dos.

♡

Alguns clips:

Don’t Panic

El principi de la sèrie original (So long!)

Una mostra de la sèrie original amb definició enciclopèdica.

Definició d’univers

I no podia faltar una aparició divina.

Però què animals! Em pensava que era alguna parida youtubera independent, però sembla que és un vídeo publicitari de Cleveland! Toma decoro y respeto! Q bo; quan el vam veure (ja fa tres setmanaes) ens moríem de riure…

Ne són dos, alerta els comentaris

Versió light

Versió animal

Missatge a Dani.

Si algun dia tinguera webs d dir-li, clar…

Nova banda sonora per al treball d’Imaginari (no puc parar d’escoltar-la…)

Buffalo Springfield – For What It’s Worth

There’s something happening here
What it is ain’t exactly clear
There’s a man with a gun over there
Telling me I got to beware
I think it’s time we stop, children, what’s that sound
Everybody look what’s going down
There’s battle lines being drawn
Nobody’s right if everybody’s wrong
Young people speaking their minds
Getting so much resistance from behind
I think it’s time we stop, hey, what’s that sound
Everybody look what’s going down
What a field-day for the heat
A thousand people in the street
Singing songs and carrying signs
Mostly say, hooray for our side
It’s time we stop, hey, what’s that sound
Everybody look what’s going down
Paranoia strikes deep
Into your life it will creep
It starts when you’re always afraid
You step out of line, the man come and take you away
We better stop, hey, what’s that sound
Everybody look what’s going down
Stop, hey, what’s that sound
Everybody look what’s going down
Stop, now, what’s that sound
Everybody look what’s going down
Stop, children, what’s that sound
Everybody look what’s going down

La millor interpretació que he vist fins ara d’Olympia, o com a mínim la més interessant: Rita Streich fa màgia, però la posada en escena de Natalie Dessay… Quin tip de riure, i quina perfecció! Quina perfecció! Fantàstica! Açò és el que cal, menys poreta i més interpretació.