Pseudoliteratura per passar el temps
juliol 6, 2010 
Comments(0)
Comments(0)
Mack the knife
març 2, 2010 Comments(0)
Comments(0)
Gràcies a la Marquesa del Potet he descobert la història de la cançó Mack the Knife. Ahí queden tres versions ben diferents, des dels orígens tal i com la va incorporar Bertol Brecht a la seua obra, fins a un estil swing-esmoquin que ja han imitat tants com Sinatra, Buffett… i fa uns anys la van recuperar Robbie Williams i el Buble. Recentment s’ha escoltat una mena d’homenatge a la Gala dels Goya.
Bobby Darin (un xic passaet, però supose que tenia una classe que s’envolava).
Modes de representació al cinema (1ª part)
febrer 4, 2010 Comments(0)
Comments(0)
Algunes de les pel·lis que hauria de tornar a veure abans de dilluns
Lumière: L’Arrivée d’un train à La Ciotat (1895)
Lumière Brothers – The Serpentine Dance (c.1899)
Lumiere, Le Jardinier (l’Arroseur arrosé)
………………………………………………………………………………
Viaje a la Luna, de Georges Méliès (1902)
Georges Meliés– Le Locataire Diabolique M’ENCAAAAAAAANTA!
Georges Méliès – Barbe bleu/Bluebeard (1901)
……………………………………………………………………………….
Porter
Jack and the Beenstalk (Edwin S. Porter, 1902)
Life of an American Fireman 1903
Coney Island, Luna Park by Night (excerpt) 1905 Released June 29, 1905 Edison Manufacturing Co. Directed by Edwin S. Porter An excerpt from the four minute short ”Coney Island By Night.” ‘
……………………………………………………………………………….
Griffith
DW GRIFFITH’S THE LONELY VILLA 1909 Comparar amb — Merde, no la trove; el retorn a casa de Griffith, model per a tots els retorns, fins a Clint Eastwood.
DW GRIFFITH MUSKETEERS OF PIG ALLEY 1912 LILLIAN GISH El primeríssim pla quan estan al carreró és fantàstic. Em posa els pèls de punta… (aprox. 12:58)
Detall: Griffith mou la càmera, no com Méliès, que apropava o allunyava els actors.
Birth of a Nation by DW Griffith – Trailer (1915) Menos mal que la tinc en DVD, perquè veure-la en líea ha de ser una tortura xinesa (i no m’imagine Intollerance…).
DW GRIFFITH INTOLERANCE PART 1
No podia faltar la Lilian Gish
……………………………………………………………………………….
–Altres–
High Noon Intro (Fred Zinnemann, 1952) o com canviar-li el títol a una peli fins fer evident el desenllaç: Solo ante el peligro
Rio Bravo (1959, Howard Hawks)
……………………………………………………………………………….
John Wayne. Ai, no, John Ford
Recorda: en cinema, simpatia no és empatia, ni identificació és assimilació.
STAGECOACH (1939) —Fantàstica!
Maureen O’Hara – How Green Was My Valley (Trailer) (crec que Romy84800 té una obsessió…) No he trobat la peli sencera. Imprescindible: va desbancar Ciutadà Kane el 1941. [Qué verde era mi valle (John Ford)]
“Trilogia” del 7 d Cavalleria.
1948 Fort Apache (sencera; oio, quin cabuderio…)
1950 Rio Grande
I un parellet més:
1956. The searchers.- S’ha d’admetre que la traducció a l’espanyol Centauros del desierto mooola. El millor: l’escena final Pero quina peneeeeta! I qui coi tanca la porta? (of course, l’autor implícit; un poquet cruel, no?) I alerta l’homenatge a Harry Carey. Tralier i una escena fantàstica.
The man who shot Liberty Valance (1962)
(fragment 10/12, minut 2:09)
– Doc!
– Whisky, quick! -li donen la botella d’alcohol. El doctor no aparta la mirada de Liberty Valance, que jau a terra, ferit de bala. Pren l’ampolla mentre tots miren, expenctants i nerviosos. Fa un glop llarg, es seca la boca amb la mà, tapa l’ampolla i la torna. D’una puntada gira el cos per a veure-li la cara, i en 2 segons determina:
– Dead -. I torna a posar-se el cigarro a la boca.
……………………………………………………………………………..
Hitchcock (este senyor)
Meeeeeeeerde, l’han llevada de Series Yonkis!!!!!!!!!!!!!! Ja no està Alfred Hitchcock Presents
– El caso de Mr Perlham (1955)
1958 Vertigo (Vertigo *Part 1*)
1960 Psicosis
1971 Frenzy (fragment)
Fragment de Pushing Daisies——vs——Fragment de Vertigo
……………………………………………………………………………..
Imitation of Life
Ací es pot veure l’evolució del MRI, en les diferències entreles versions de
– 1934 (John M. Stahl) -. Imitation of Life 1934 pt1
– 1959 (Douglas Sirk ) -. Imitation Of Life Part 1/13
Ací els crèdits (a la Marquesa del Potet li va pegar fort…)
……………………………………………………………………………..
Citizen Kane (1941)
No sé si creure’m que Welles es tragara 30 vegades la Diligència per a veure com es feia una bona pel·li quan li van oferir el xec en blanc. D’acord, em xifla, però… 1. Citizen Kane (1941)
Com coi saben que ha dit “Rosebud” abans de morir? Qui ho escolta? (Citizen Kane – Rosebud) En fin, no es pot dir que el narrador omniscient desapareix, exactament…el que fa és digievolucionar. Pròleg amb meganarrador +noticiari +narradors successius+ epíleg del meganarrador (anagnòrisi inclosa). L’investigador serà sempre anònim, un consol al seu fracàs absolut en la recerca. [Trencament en la transparència enunciativa de la narració: l’espectador sí descobreix què és Rosebud]
……………………………………………………………………………..
Renoir
Joooo, les hauria d’haver vistes totes, i només he vist La Règle du Jeu (4 vegades). Ai, Octave, pobre Octave. Sense el teu sacrifici el final no seria la meitat d’interessant…
1934 Toni
1935 Le crime de Monsieur Lange
1936 Une Partie de campagne (migmetratge) Une Partie de Campagne, 1936, by Jean Renoir
1937 La grande Illusion .- Ésta la veuré sí o sí; els fragments són una passada. Ací Renoi en parla un poquet
1938 La bète humanine
1939 La règle du jeu Rules of the Game 1939 – Jean Renoir Part 1
………………………………………………………………………………
El prof se dedica a comentar l’homantge que El curioso caso de Benjamin Button fa de tota la història del cinema. Caldria mirar-se McClain, Mark Twain i Jardiel Poncela.
webs que em poden servir: